Més enllà dels llocs comuns, Madrid és realment la ciutat de la Movida, una forma de vida on el dia i la nit es reemplacen sense anul·lar-se . Però la Movida de Madrid no és pura diversió: als madrilenys els encanta quedar-se fins tard, quedar-se al carrer, beure i menjar plegats. Surten de l’oficina i es troben a algun lloc. Alguns acaben la vida nocturna i tornen directament a loficina. No és casualitat que algunes expressions com Madrid em mata (Madrid em mata) i Madrid mai dorm (Madrid mai dorm) naixessin amb la vida nocturna.
Aquí la vida continua com si el pas del temps tingués un valor completament diferent del de la resta del món. Però no és només una capital de bar, xerrada i matinada. Hi ha un Madrid on tothom està d’acord: els amants de l’art que troben aquí tres grans museus, el Prado, el Reina Sofia i el Thyssen, i els que ni tan sols saben per a què serveixen els museus i passen els dies a el barri de Chueca. Per aquells que creuen que no s’ha de renunciar a una d’aquestes ànimes de Madrid, aquí hi ha les 5 coses a veure i fer absolutament durant una visita a Madrid. a més allotjar-te en aquesta ciutat és molt econòmic i per si fos poc els Hotels a Barajas són una passada.
- Museu del Prado a Madrid: El Prado és un dels museus més importants del món, i val la pena dedicar-hi un bon nombre d’hores a visitar-lo. De Caravaggio a Goya, de Rafael a Velásquez, el Prado recull la història de l’art europeu dels darrers cinc segles. Per poder visitar-lo a gust, és millor anar al Prado entre setmana, trobaràs menys gent. Si portes moltes maletes, t’arrisques a esperar molt abans de poder entrar-hi: les caixes de dipòsit no són gaires. El Prado té una clínica eficient a l’edifici dels Jerònims: una garantia per als que corren el risc de la “Síndrome de Stendhal”.
- Museu Reina Sofia de Madrid: El Reina Sofia és el museu madrileny que recopila obres d’art des del segle XX fins a l’actualitat. L’edifici que l’alberga va néixer com a hospital i com a tal es va utilitzar fins al 1986 quan es va inaugurar el Centre d’Art Reina Sofía. Al museu es fa especial èmfasi en pintors espanyols com Dalí, Mirò i Picasso. No siguis superficial: no tractis de veure Guernica al capdavant dels cent turistes que han arribat abans que tu. Feu un recorregut pel museu, que té tantes obres belles, i torneu a passar pel Guernica cap a l’hora de tancament. Només llavors podreu gaudir veritablement de l’obra mestra del Mestre.
- Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid: Les pintures del museu pertanyen a la col·lecció privada del magnat alemany de l’acer, Thyssen-Bornemisza, que es va fer molt ric durant la Segona Guerra Mundial. El baró Hans Thyssen-Bornemisza va reunir la immensa col·lecció del seu pare Heinrich, dividida entre els hereus a la seva mort. El Baró va recomprar les obres als seus familiars, centrant-se primer en les obres de l’impressionisme alemany, després en les pintures dels avantguardistes russos, fins a reconstruir-la gairebé íntegrament, enriquint-la amb les primeres obres abstractes. Des del 1992 el museu Thyssen-Bornemisza, que inclou Van Eyck, Caravaggio, Van Gogh, Gauguin i Hopper entre d’altres, està llest per delectar els ulls dels turistes.
- Palau Reial de Madrid: L’actual Palau Reial de Madrid data del 1764 i s’aixeca sobre les ruïnes de l’antiga residència de la família reial que va ser destruïda per un terrible incendi la nit de Nadal del 1734: l’Alcázar, que va albergar la reialesa espanyola des del segle XVI. La façana de l’edifici imponent està clarament inspirada en la del palau del Louvre a París i representa un magnífic testimoni del barroc italià tardà, mentre que tot el conjunt monumental ocupa una superfície de 135.000 metres quadrats i compta amb més de 3000 habitacions, guanyant així, la supremacia del palau reial més gran dEuropa. Al seu interior es conserven unes col·leccions envejables d’inestimable valor, com els instruments de corda amb la firma d’Antonio Stradivari conservats a la Capella Reial, o els antics gerros i vitrines de ceràmica per emmagatzemar les plantes medicinals de la Farmàcia Reial, incloses les receptes mèdiques de la família reial. La Reial Armeria, en canvi, acull la col·lecció d’armes i armadures que han pertangut als reis i la família reial des del segle XIII.
- La Catedral de l’Almudena a Madrid: A tir de pedra del Palau Reial, ens trobem amb una altra història de ruïnes i posteriors reconstruccions: la de la Catedral de l’Almudena, una història molt més convulsa que la del proper Palau, que porta la petjada de 5 segles d’enfrontaments, de negociacions tempestuoses entre els Reis Catòlics i els bisbes de Toledo, de problemes econòmics i polítics. El 1624, el rei Felip IV i la seva esposa Isabel de Borbó van decidir que la catedral de Madrid es construiria al mateix lloc on es trobava l’Església de Santa Maria dell’Almudena, en honor a la Verge i al nen que portava. Però des de la realització del projecte fins a la construcció real, van passar més de 200 anys, animats per revoltes polítiques i problemes econòmics. A aquest ritme, la primera pedra de la Catedral de l’Almudena va ser col·locada el 1883, però passa un altre segle fins a 1993, quan finalment obre les portes als seus fidels i és consagrada pel Papa Joan Pau II. Per això, l’aparició de la Catedral és una autèntica barreja de diferents estils, testimonis de les diferents fases de construcció i interrupció que van animar la història d’aquest monument: des del neoromànic de la cripta fins al neogòtic de l’interior, passant pel neoclàssic de l’exterior i l’exterior barroc de la cúpula que es contraresta amb l’interior gòtic.
Originally posted 2022-04-06 11:01:02.